Per primera vegada, aquest 2026 a principis d’any em vaig posar objectius, i arrel d’haver-los perseguit, m’he adonat de les dues maneres que tinc d’atacar-los: Lo important no és preparar-se molt per tot o, per contrari, saltar al buit sempre. Crec que lo important és saber quan has de fer una cosa o l’altra.

Et parlaré d’un exemple que potser en principi no t’hi identifiques, però al final trobaràs els punts generals que a mi em serveixen en la majoria de casos, i si et coneixes a algú que li puguin servir, pots reenviar-li aquest correu :)

A l’octubre un company em va obrir les portes a treure’m la llicència de pilot de planejador, i si m’hagués hagut de preparar encara estaria a dia d’avui fent cursos d’alemany per poder fer la part teòrica. En aquell moment vaig decidir llençar-me a l’aventura, sense cap preparació. Havia fet ja algun vol i sabia que estar volant m’encantava, però no tenia clar si me’n podria sortir.

El primer dia que vaig anar a fer classes de vol no m’havia preparat res, va ser un salt al buit total perquè no coneixia a ningú ni sabia què faríem, i em va servir per començar i conèixer als companys i instructors, però vaig veure que si no m’espavilava no avançaria. A més els vols són molt curts i intensos, així que no hi ha temps per a preparar-se un cop has despegat. Quan estàs volant has de centrar-te en seguir volant i fer-ho tot bé per aterrar.

Per al segon dia va començar la preparació prèvia a cada vol. Durant la setmana i les hores abans de volar, memoritzar les comprovacions i pensar en tots els passos que he de fer abans d’enlairar-me i durant el vol. Bàsicament es tractava d’anar carregant a la memòria les accions que hauré de fer a cada situació, o les coses que hauré de comprovar en cada moment, per a que això em vagi sortint automàtic i no saturar-me.

Al principi no vaig notar molta millora, però poc a poc em vaig anar adonant de lo molt que estava servint aquesta preparació. A banda de la preparació prèvia, vaig començar a escriure a la llibreta unes notes després de cada vol. Encerts, errors, estat mental i qualitat del vol. Amb això la preparació va ser encara millor i el progrés va ser brutal.

Va arribar el dia de fer el primer vol jo sol, i quan l’instructor m’ho va proposar al principi m’ho vaig haver de pensar. Estava prou preparat? M’oblidaria d’alguna cosa? Sabria fer-ho? Durant una estona em vaig cagar i no sabia si fer-ho o esperar-me unes setmanes més, però vaig llegir les meves notes post-vol i realment ja estava pilotant jo tota l’estona, i coses que podien ser perilloses les tenia prou controlades, així que el perill de volar sol era prou baix. A més, l’instructor que havia estat volant bastant amb mi va creure que jo ja estava preparat, i això també era un bon indicador.

En aquest punt s’uneixen els dos mètodes, el salt al buit i la preparació. Per molta preparació que tinguis, fer una cosa tu sol es sent molt diferent a fer-ho amb un instructor que et pot protegir en qualsevol moment. La preparació em donava confiança, però una part de mi seguia pensant que estava saltant a una piscina amb poca aigua.

Va tocar saltar, i gràcies a la preparació va sortir tot bé!

Potser t’ha sobtat que al principi he parlat dels objectius d’aquest 2026, i fins ara no els torno a mencionar. Doncs bé, la majoria de fites les estic aconseguint gràcies a anar saltant a piscines mig buides, sense pensar massa en la preparació prèvia que pugui necessitar. Ja m’ho trobaré i aprendré el que necessiti, o potser m’adonaré que no ho puc fer i ho deixaré estar. Però el que no voldria és mirar enrere i veure que hi ha coses que no he fet perquè vaig dedicar massa temps a preparar-me i no vaig arribar a intentar-ho.

Per a començar a treure’m la llicència vaig haver de fer un salt i arriscar temps i diners, igual que pot passar al buscar una nova feina, un nou lloc on viure, un nou hobby, un nou esport, o simplement per canviar de rutina. Per a fer el programador de reg, vaig començar a fer-lo i després vaig veure quines coses noves havia d’aprendre per seguir.

Per a ser eficient, un cop havia començat amb el carnet de pilot vaig veure quines coses podia preparar-me i m’hi vaig centrar. Ja no havia de pensar “què necessitaré saber quan m’estigui treient la llicència”, podia veure-ho directament i (important) provar quines preparacions em funcionaven i quines no. Evidentment que el primer dia que vaig preparar-me ho vaig fer diferent que el segon, però per això m’havia servir començar, per a poder validar els resultats que anava tenint.

I durant aquest camí he hagut d’anar decidint quan m’havia de preparar més i quan ja podia fer un altre salt, i adonar-me que són dos eines importants per a avançar cap a on volem.

I tu, quin va ser l’últim salt que vas fer? O quin és el proper salt que t’estàs preparant? Si fa molt que no en fas cap potser has de fer algun salt petit, però per algun lloc es comença!

Fins la setmana que ve,

Sol