Els filòsofs estoics deien que el secret de la felicitat estava en entendre que hi ha moltes coses a la vida que no podem canviar, i per tant hem d’aprendre a acceptar tots aquests canvis de l’entorn, entendre que formen part de la vida, i així poder ser feliç amb molt poca cosa. És igual el que passi al nostre voltant, ens hem de centrar en com ens afecta mentalment el que passa al nostre voltant.

Resumir-ho en un paràgraf és una mica injust, així que si t’interessa el tema et recomano el llibre “Cartas a Lucilio” de Séneca.

Vaig llegir aquest llibre fa dos anys i des de llavors l'he anat aplicant. Un exemple clar va ser a l'empresa on treballava, on els canvis de plans que venien de dalt eren constants, incloent coses com mudar-nos a una altra regió. Podia estar enfadat cada dia, o podia acceptar que havia decidit treballar a una Start-up i que això formava part del tracte. Vaig triar el segon, i vaig seguir endavant.

Però hi ha un perill que és acceptar-ho tot i no fer res per canviar la teva vida. Pots ser feliç? Segurament, però a mi m’agrada afegir-li una mica de sucre a aquesta filosofia. M’explico:

Centra’t en allò que pots canviar, sí, però no et conformis amb tot el que passa. Intenta canviar coses més enllà del que creus que està al teu abast. A vegades ens tanquem en pensar que hi ha coses que no podem canviar, quan potser el que hem de fer és veure-ho des de lluny i adonar-nos que segurament sí que podem canviar alguna cosa.

El que si que estava al meu abast a la startup, va ser parlar amb els companys i després amb els caps, que s’adonéssin de que allò estava afectant negativament al rendiment, i vam acordar mesures per a que els plans es comuniquessin millor i que fossin més o menys viables per a tots.

Clarament no era incanviable, simplement ningú ho havia intentat. A la feina fem servir una metodologia per analitzar errors que es diu els "5 perquès": quan alguna cosa falla, et preguntes cinc vegades per què ha passat. Cada resposta t'acosta una mica més a l'origen real del problema. El que semblava un error puntual sovint és l'efecte d'una decisió que ningú havia connectat amb res.

Amb les situacions que no t'agraden funciona igual. A vegades el que acceptem com "no es pot canviar" és simplement que no hem estirat prou del fil.

I quan t’adones de l’origen real d’una situació que no t’agrada, tens dos opcions:

1. Acceptar-la i ser feliç amb aquesta decisió, sabent que per molt negativa que sigui, pots abraçar-la acceptant que no pots canviar-la.

2. Canviar-la, encara que això a vegades impliqui marxar tu d’aquella situació, perquè realment no la pots canviar.

En l’àmbit professional he pogut canviar moltes més coses de les que podria imaginar. I a vegades t’adones que no ets l’únic que veu aquella situació negativa, simplement ningú s’ha atrevit a intentar canviar-la.

Quina ha estat l’última situació que has acceptat pensant que no hi tens res a fer per canviar-la? Intenta trobar els 5 perquès i algun canvi que puguis aplicar. Pot ser una cosa clara, com una decisió que s’hagi pres en una reunió superior a tu, o pot ser simplement una cosa que porti molt temps instaurada, com una mala gestió de tasques al teu equip.

I si t’han reenviat això, el primer que pots canviar és subscriure’t:

Fins la propera setmana,

Sol