La setmana passada vam parlar de la vergonya que ens han de fer els productes al principi de la seva vida, avui anirem un pas més enllà, la vergonya de parlar amb persones desconegudes enmig d’una fira. El bloc d’avui no és gens tècnic, i té un aprenentatge de fons bastant interessant. Pots aprofitar per reenviar-lo als teus amics i amigues!

Recentment vaig anar a la Fira Internacional de Maquinària Agrícola, amb l’objectiu de veure com està el mercat, quines tecnologies estan dominant i quines oportunitats de negoci hi ha. La tarda abans de la fira vaig estar a punt d’abortar la missió perquè vaig tenir un fallo de motor al cotxe i em vaig quedar tirat, arribant a casa ben entrada la nit, però ei, aquesta fira només es fa cada dos anys, i que jo no anés a la fira no faria que el cotxe s’arreglés més ràpid.

Quan hi vaig arribar em vaig adonar de lo immensa que era i del munt de gent que hi havia. M’havia fet una samarreta amb un text en gran al davant “Electrònica, disseny, prototips, solucions, consultoria”, però la portava davall de la jaqueta, i em va costar una bona estona treure-me-la. Ningú més portava una samarreta similar, em vaig plantejar que potser estaria fent el ridícul, però uns minuts després em vaig treure la jaqueta i vaig començar a mirar amb quines empreses volia parlar. Vaig estar fixant-me en que fossin fabricants o desenvolupadors, i de totes les que vaig anar a preguntar, en va haver 6 que sí que fan productes amb electrònica i que vam veure línies o projectes on puc ajudar-los. Amb una d’aquestes ens reunirem aviat per a veure els detalls del projecte!

A una de les empreses em van dir “nosaltres no desenvolupem res, ho fan tot a la Xina, que allà són més llestos”, i com que jo ja portava hores parlant amb empreses que sí que fan coses interessants a Espanya, els vaig convidar a anar a donar una volta per la fira i veure lo guai que és l’ecosistema que hi ha al voltant de l’agricultura, amb empreses locals que estan fent productes específics que milloren la vida dels pagesos, fent servir tecnologies prou avançades.

Vaig aprofitar per dinar amb l’Aleix de SpeedUpEv, i vam estar comentant com havia anat el matí. Després em vaig anar a posar l’altra samarreta, on hi deia “Els teus regs al teu mòbil, parlem!” i va començar la part encara més complicada. Si durant el matí havia tingut una mica de vergonya per anar a parlar amb empreses (que al final, estan a la fira treballant i oberts a escoltar), durant la tarda em vaig passar gairebé 20 minuts caminant pels pavellons de la fira buscant el client ideal, algun visitant que li pugués interessar controlar els seus regs des del mòbil.

Passada l’estona, i veient que els nervis no es calmaven, vaig parar a uns homes i els hi vaig preguntar “que se dedican al campo?” i em van mirar amb cara despectiva mentre em deien que no. Amb aquesta resposta vaig entendre que havia de canviar la pregunta, llavors poc després vaig parar a una altra persona i li vaig preguntar si tenia terres de cultiu. Em va dir que si, li vaig explicar el programador que estic fent, i llavors em va dir que les seves terres son de secà així que no hi té cap sistema de reg. A partir d’aquí tot va començar a anar cap amunt. Havent rebut aquestes dos respostes vaig poder trobar la pregunta que em separaria les persones que m’interessaven de les que no.

Vaig canviar la pregunta inicial per “Hola buenas tardes, que tienen tierras de regadío?”. No vaig tenir temps de parlar amb molta gent, ja que la majoria que vaig preguntar tenien terres de secà (per tant sense reg), però dels 10 que vaig estar parlant, vam connectar bastant i vam poder parlar entre 3 i 10 minuts, així que vaig poder escoltar i aprendre bastant de les seves necessitats i expectatives. A través dels flyers que els hi vaig donar, aquestes persones m’han contactat després de la fira. Als flyers havia un codi QR amb un enllaç de whatsapp, que quan l’obres et porta a un xat amb mi, i així evitem la fricció d’haver d’afegir el contacte al mòbil per poder xatejar.

Total, que vaig marxar molt content de la fira perquè tot i haver estat a punt de no anar-hi, vaig anar amb les samarretes personalitzades, vaig estar parlant amb empreses, vaig estar parlant amb possibles clients, i sobretot vaig perdre la vergonya una vegada més. Vaig tenir diversos moments de pensar en tornar a casa, però gràcies a dividir aquestes barreres en petits passos (primer anar a la fira, després treure’m la jaqueta, després parlar amb empreses, després parlar amb visitants), vaig anar aconseguint les petites victòries.

Sé que sona a discurs motivacional d'aquests que fan rabieta, però m’he adonat del poder dels petits passos acumulats un rere l’altre. Segurament si no hagués començat aquest bloc fa quatre mesos no hagués aconseguit aquests clients a la fira. Si vols llegir-ne una mica més, et recomano la segona publicació que vaig fer al bloc: Desencadena el canvi

Gràcies i fins la setmana que ve!

Salut,

Sol