Els MVPs i la vergonya
Quan et diuen que un MVP ha de ser tan mínim que et faci vergonya ensenyar-lo, quanta vergonya és això?
Avui et parlaré d’una etapa molt bonica en la vida d’un producte: quan ja existeix però encara no sabem cap a on evolucionarà, fins i tot ni si sobreviurà als propers dies. Quina il·lusió i quina por, tot alhora, ben barrejat.

Abans de seguir, potser t’estàs preguntant: Què coi és un MVP? En resum, és el Producte Mínimament Viable (acrònim en anglès), el prototip inicial i més bàsic de la vida d’un producte, que serveix per a ensenyar-lo, aprendre si interessa al mercat, i decidir si seguir desenvolupant-lo, modificar-lo o descartar-lo.
Estic content d’haver arribat al punt on el sistema de reg ja compleix amb els requeriments mínims per a poder ensenyar-lo a potencials clients i rebre feedback real. Evidentment a mi em sembla un producte ideal, que és millor que la competència i que té molt potencial, però com que jo no soc el client, vaig a vendre’l a professionals de l’agricultura, i sobretot a escoltar-los.
Recordes que fa dos setmanes vam parlar de l’aprenentatge i el moment inicial on ens pensem que ho sabem tot? Aquí estic una altra vegada jajaja... Però aquesta vegada tinc clar que sé molt poques coses sobre els clients i les seves necessitats, així que veient aquesta debilitat em poso a solucionar-la.
Si, si, he de sortir de casa i anar a buscar clients, però sabent tot el que podria fer, em fa vergonya ensenyar aquest prototip amb tant poques funcionalitats! Ara mateix només funciona amb wifi i només es poden controlar 4 zones, mentre que la meva idea és que puguis controlar fins a 100 zones, des de llocs remots amb una targeta SIM, i amb una placa solar per si no hi ha llum.

Crec que la manera de perdre la vergonya està en entendre que he de deixar de dedicar hores com un boig a la part tècnica, i he de començar a descobrir quins són els problemes reals que tenen els clients, fer iteracions fins que tingui un producte que mínimament funcioni i cobreixi suficients necessitats, i llavors sí que tindré una bona llista de requeriments per a fer feina d’enginyer!

Llavors, com podem saber quanta vergonya és massa? El nivell de vergonya va canviant amb l’experiència, així que sigues objectiu, apunta quines són les característiques que vols demostrar (no que funcionin, sinó que es puguin demostrar), re-pensa si realment són totes necessàries (segur que no, va, elimina’n alguna), i llavors fes que el teu MVP compleixi aquesta llista de mínims. Cada hora que hi dediquis, recorda que tots els recursos que destinis a posar més coses de les necessàries, són recursos que estàs tirant per la finestra, perquè el més probable és que hagis de canviar-ho al cap d’uns dies.
Sobretot recorda disfrutar del camí!
Fins la setmana que ve,
Sol