Qui curarà el cel?
Si has rebut aquest correu, vol dir que t’interessa la música que faig i que tens ganes d’escoltar coses noves. I això em fa molt feliç! Gràcies per confiar-me el teu correu electrònic. Et prometo que només t’enviaré coses en què hagi posat tot el meu amor i esforç.
He decidit obrir aquesta via per sentir-me més lliure i connectar una mica més amb allò que realment m’omple i dona sentit a fer cançons: compartir-les. No faig música pensant que estic creant un producte que s’ha d’escoltar com més millor. No crec que es pugui valorar una cançó pel nombre de reproduccions que té, i menys encara en un món on això depèn directament de la inversió en comunicació, màrqueting, xarxes socials… La música té el valor que cadascú li vulgui donar, oi?
M’agradaria poder dedicar més temps a compondre, gravar, produir, tocar en directe, estudiar més música, escriure… i mira, ara em trobo escrivint aquest correu. Que, creieu-me, em fa molta més il·lusió que fer un post a Instagram. Així que sembla que anem pel bon camí.
Avui dia sembla que estiguem súper connectades les unes amb les altres i que arribar a la gent sigui més fàcil que mai, però en realitat no és així. A la xarxa et trobes constantment amb intermediaris que volen treure profit dels teus desitjos, i quan no estàs acceptant cookies, t’estan intentant embaucar amb proves gratuïtes que t’obliguen a donar dades bancàries o amb peticions de subscripció infinites. No cal que us expliqui res més; crec que totes som ben conscients de com n’està de malament el pati.
Aquest últim any la meva vida ha estat una bogeria increïble i, pel camí, han anat brollant cançons que he anat salvant com he pogut. Tenir una criatura és de les coses més intenses que he viscut mai, però omple i inspira com una mala cosa 👶.
En alguns moments he tingut clar que em volia concentrar en acabar un disc sencer; en d’altres, m’he sentit totalment abatut per aquesta idea. Finalment, sense pensar-ho gaire, he decidit embarcar-me en aquesta aventura d’anar-ho compartint amb vosaltres mentre vaig acabant les cançons. N’hi ha moltes i no sé si totes acabaran sent compartides, però a vegades el que més em funciona és deixar fluir l’aigua, encara que sigui per un rajolinet molt petit. El sorollet que fa em dona pau i em fa sentir en moviment.
La cançó que us comparteixo avui es diu “Qui curarà el cel?”. Algunes vegades he pensat que és una cançó que m’agradaria que no existís… Aviat ho entendreu! Poseu-vos uns auriculars o escolteu-la en un bon equip: us agradarà molt més. No sé quan arribarà la propera sorpresa, però gràcies per ser-hi aquesta vegada. Sentiu-vos lliures de compartir-la amb qui vulgueu!
🎧🎧🎧