A temps
Com esteu? Jo molt feliç tornar-vos a escriure! Ja sabeu que quan ho faig és perquè ha arribat el moment de compartir alguna cosa realment important per mi i aquesta vegada ho és molt.
“A temps” és una cançó que apareix des d’un lloc molt íntim i vulnerable. És un flotador a on m’agafo i que avui deixo anar amb agraïment i nostàlgia. Sempre em passa. Estimo més el procés que el resultat. “A temps” m’acompanya una bona temporada abans no començo a trobar les paraules per farcir les melodies de sentit i a la que decideixo donar tot el temps i amor necessari perquè florir.
Pel camí, convido en Dani López a treballar-la junts i en fer-ho m’adono que em va molt bé, ja que em fa sentir que no em pertany i això difumina molts límits autoimposats. Em posa al servei. Tenia moltes ganes de fer música amb en Dani. De fet, el que més m’agrada de fer música és fer-la en equip, com jugant a un joc. Un dolç estira-i-arronsa. Amb en Dani vam aconseguir la tensió justa per trobar l’equilibri i ens ho vam passar molt bé. Moltes gràcies per obrir-me les portes Dani! Ets un mar de música.
Més tard arriba en Ramon Prats, que quan el convidem s’hi tira de caps i ens ho dona tot amb el seu somriure contagiós i la seva mestria honesta i senzilla. Sento una admiració i estima profunda per ell i pel canal que és capaç d’obrir quan es posa davant l’instrument. Quina sort tenir-te a prop Ramon.
Durant tot el procés fantasiegem amb la idea de convidar algú a cantar amb mi i un dia cau pel seu propi pes. La Magalí Sare és una gran amiga que sempre m’ha ajudat a creure que té sentit continuar dedicant la vida a la música; cercant, copsant i produint cançons. El seu missatge de resposta a la col·laboració és tan bonic i motivador que ens dona la raó immediatament. A la sessió també s’hi suma en Sebastià Gris amb qui cantem juntes el cor final del tema i ens n’anem totes amb el cor ple a dinar.
Llavors amb la mateixa intenció de donar-li a la cançó tot l’amor del món decideixo confiar amb en Panxii Badii perquè faci la mescla i així seguir observant com creix gràcies a persones estimades. Amb en Panxii ens coneixem des de que som uns xavalets, hem tocat junts, hem produït junts i sense dubte la seva feina i companyia són inspiració. Finalment, en Sam Moses, un enginyer de masterització de Nashville, hi fa els últims retocs i tanca aquest procés des d’una perspectiva llunyana i despresa de tot.
Per acabar, la Júlia Neddermann s’ocupa de fer la portada i d’embolicar aquesta cançó amb la cura i artesania que la caracteritza. Hem fet portada i contraportada per fer un petit homenatge a tota la gent que ha posat el seu gra de sorra per fer possible aquest petit alè de vida. En aquest moment en què la música es tracta com un material fungible i caduc reivindico l’energia i el desig que la fa possible amb totes les meves forces.
Gràcies per confiar-me el vostre mail i deixar-me obrir aquest canal entre nosaltres. Per mi aquesta és una manera molt més sana i plena de mostrar la meva música. Si més no, em fa sentir molt més lliure, ja que no hi ha algoritmes a complaure ni la toxicitat dels números avaluant el valor del que fem. El que fem ja té molt valor per nosaltres. Espero que us deixeu endur i que gaudiu molt d’aquest viatge. Encara hi som “A temps”.
Sentiu-vos ben lliures de compartir aquest mail o aquesta cançó amb qui us vingui de gust! D’aquí un temps aquesta cançó estarà disponible a totes les plataformes exceptuant Spotify.
Una abraçada gran,